Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

recular

1 v. intr.
desfer camí
retrogradar o retrocedir
anar cul arrere
caminar a recules
perdre terreny (en sentit propi i fig.)
cranquejar
rebordonir (Alc.), cessar de fer el seu curs normal i recular a un estat menys avançat. A l'abril, de vegades, el temps rebordoneix.
refluir o regolfar (un líquid)
fer un pas endarrere (també fig.)
fer marxa enrere
retirar-se
replegar-se, esp. les tropes.
retreure's
batre's en retreta
caure de l'escambell (fig.), recular de la bona situació en què hom es trobava.

2 v. tr. → retardar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions